com un diari amb els mots justos, calculats.
No diré res que em faci recordar,
tampoc vull entossudir-me i obligar-me a oblidar.
S'ha acabat, sentencio amb aquest escrit,
la dependéncia que em produïa cert delit,
un delit incontrolat i obstinat,
a voltes més pesat que en realitat.
Exigerada tota pena i descartat tot consol,
que sorgien del típic "vol i dol"
que no deixa de ser un recurs literàri extenuat,
fet servir fins a la sacietat.
I és que sempre estem igual, i hem d'acceptar,
que dels dilemes acostumen a agradar.
I ens tornem dependents dels desamors,
de exigerar tonteries tornant-ho tot en plors.
I per això he decidit dels meus textos censurar,
qualsevol sentiment de pena que em pugui abordar.
I és una missió impossible, si et tinc tant lluny,
però almenys vull intentar-ho perquè no sigui dit,
que només escric el plany i la felicitat s'esmuny,
quan lligo l'art amb l'esperit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario