Vindrà la calma.

La pluja cau, però el dia gris no m'esborra el somriure de la cara,  la pluja queda enrere, queda molt que encara no he vist, no m'he parat a contemplar la pluja sota un fanal, ni els núvols vermells d'un dia de vent, encara em queda molt temps, molta vida per davant, res no és en va, res no es perd, però no ens hem de lligar tant. La pluja m'allibera, i m'arrenca un somriure, i tota xopa, vaig caminant, la rumba m'anima en els dies d'hivern i em nego a escoltar cançons depressives, posat que de què em serveix donar voltes al cap quan encara em queda molt de veure pel món? Positivisme és la paraula clau, i me la repetiré fins a la sacietat, fins que em cali més a fons que la pluja, freda, que no para de caure. Aguantarem sota la tempesta, amb un petit somriure, més tard ja vindrà la calma.