Educació.

Podriem fer paradigmes de l'educació... Però que entenem per educació? Educació hauria de ser un mot que impliqués directament l'error conjuntament amb l'aprenentatge. Que es basés en l'oferiment d' "eines" per part del professorat, eines que proporcionèssin als alumnes sistemes d'aprenentatge, però un aprenentatge a nivell personal; un creixement basat en l'error i no en la perfecció. S'han de promoure uns alumnes "imperfectes", que coneguin els seus defectes i sàpiguen rectificar-los, no que siguin perfectes i es creguin amb la veritat absoluta. S'ha de promoure una educació que inciti als alumnes a col·laborar, no a competir.
Una educació ha d'adaptar-se a la evolució de cada alumne, no són els alumnes qui s'han d'adaptar al sistema pautat. I és difícil, però cada vegada costa més adaptar-se a un sistema en el que tens dos opcions: O triumfar , segons el que la societat creu, és a dir cursant estudis superiors. O veure't arrosegat per la etiqueta d' "incult" si les teves fites personals es veuen lluny d'allò pautat per la societat.
De debó cal cursar estudis superiors? Cal competir per ser "el millor"? Per triumfar? En quin nivell?
L'educació ha de potenciar, de la mateixa manera que potencia el coneixement de matèries bàsiques, el coneixement personal, la capacitat de reaccionar davant la vida, no només davant els exàmens finals. De la mateixa manera que l'ensenyament ajuda a tirar endavant els alumnes i a obrir portes, també ha de mirar de no deixar enrere altres alumnes "poc qualificats" (estic totalment en contra d'aquesta estiqueta). Cursar estudis superiors ha de deixar de ser la única fita possible, els estudiants no s'han de veure coaccionats a la hora de triar el seu futur. Cadascú ha de trobar el seu somni, la seva fita, ja sigui esdevenir cambrer o metge, i aquesta fita ha de ser tolerada i valorada de la mateixa manera (almenys en el caire social, económicament hi ha altres condicionants).
Això és el que , des del meu punt de vista, s'hauria d'intentar a la hora d'educar els infants. Trencar tópics, trencar esquemes i deixar que ells mateixos es fixin uns objectius, sense que siguin jutjats per la seva tria. L'educació ha de donar eines als alumnes, però aquests han d'aprendre per sí mateixos a construir els ponts i els camins de les seves vides, els que ells vulguin, sense que se'ls jutji, són lliures d'escollir.