Ganes de primavera!

I el sol de febrer em crema la cara, i el vent em mou els cabells i miro enlaire a contra-sol , al cel, i veig moltes coses, veig un futur, noves portes, nous móns per descobrir, nous somnis. I m'activo! Torna la primavera, queda poc perquè tornin a nèixer les passions, els indicis d'estiu i les ganes d'actuar; queda molt per viure, i unes ganes boges de fer-ho. I un somriure estúpid em surt mirant de cara amb els ulls entre-oberts a un futur que m'espera, un futur al que no em tancaré portes per por, un futur en què potser no ho diré tot alt però sí tot clar. Un futur en què espero trobar-me a mi, entendre'm i entendre el món, encara que el qüestioni, encara que no sempre m'agradi. Tot té un motiu , i si es mira amb bons ulls, tot motiu pot tenir dins nostre una explicació. 

Trobar explicacions, buscar-nos a nosaltres mateixos, ara que el sol comença a activar-nos, la sang i les idees.