Protesta.

La revolució es va creant , poc a poc , dins el cap, bullint, creixent amb la persona, fusionant-se amb la persona, fins que esclata la veu, un crit, que fart de viure el desencís, el desengany, decideix cambiar el rumb. El rumb de tot, el rumb de res, amb un sol crit , sencill, fa palès que aquest món mai sembla el que en realitat és. I no necessàriament s'ha de cridar , per fer-se veure. Hi ha els que escolten els que criden, i que dins el cap agrupen les paraules, i agrupen el sentiment i la passió, i  ho transmetran sense saber-ho de generació en generació.