LLigada, inevitablement, des del primer cop que et vaig veure, desde l'últim, es estrany, a vegades penso que és màgic, és genial, i encara que no sé si és compartit, no vull perdre-ho. M'és igual passar-ho malament, però saber que alguna estúpida però agradable sensació t'uneix a algú , és tendre i dolç i compensa moltes coses fent creixer una petita espurna... d'esperança? potser sí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario