Ens han d'ensenyar com somniar, no què somniar.

Les persones hem d'aprendre a no dependre dels altres, a no deixar la nostra vida a les seves mans, hem d'aprendre a tirar endavant sense una abraçada tant buscada, hem d'aprendre a no deixar que decideixin per nosaltres, hem d'aprendre a ser nosaltres i no formar part única i exclusivament d'altres. Hem de bucar persones que ens aportin i no ens exportin de tot allò que realment importa, aquella gent que no et fa dependre d'ells, aquella gent que no et vol fer dependent si no autónom. Hem de deixar que ens ensenyin a somniar, però no que ens diguin què somniar. I això és el que importa de veritat. Estar bé amb qui t'envolta, però no dependre de altres persones única i exclusivament, posat que nosaltres som nosaltres i no els altres.