Un cafè

M'agradaria parlar amb tu, fer un cafè, coneixe't i de fet, tinc curiositat per saber en realitat com ets, què et fa tant especial, tant indispensable, m'agradaria poder parlar de fet, de tot el que tenim en comú, de tot allò que t'he donat, de tot allò que ara tens, i que podria continuar a les meves mans, i ho parlariem amb un somriure, com persones civilitzades, mirant-nos a la cara, com a iguals, perquè en aquest cas ho som, la mateixa situació, el mateix patiment, mateixos sentiments, i m'agradaria parlar-ho amb tu. Tot i que no puc. M'agradaria perquè em sembla que ningú m'entendria millor. Però no ho faré, està clar. I la realitat es que em fa por, perquè jo miro les coses molt amablement i no sé amb quins ulls em mires tu.