És estrany

Tranquila , vaig pel carrer, no em corre pressa, ni d'oblidar, ni de tornar a posseïr. Estic bé ara, m'he adonat que per rebre jo, he de donar. He decidit tornar ,poc  a poc, tots els instants de felicitat a les persones  que en un principi van perdre el temps amb mi, em sento agraïda, i centrar-me en ells em desvía de pensar en la felicitat que no puc donar a qui més m'agradaria donar suposo, no m'havia frustrat mai tant, crec, i si , és dur , voler i no poder, dilema típic. Per tant, cambio la manera d'enfocar, i poc a poc m'en vaig sortint, em nodreixo egoïstament de la felicitat que proporciono a qui m'ha fet feliç a mi. És estrany.