Reducte de felicitat.

En una blança em guanya tot allò que ha estat a tot allò que no ha pogut ser. 

I això fa , que depén de com, somrigui tant estúpidament com sempre, de manera tendrament nostàlgica, i és que , de que em serviria entossudir-me a perseguir, prefereixo no capficar-me i valorar allò que no sé si em vas donar voluntariament, però que m'ha fet més feliç.

I sé, que la pròxima vegada que algú decideixi jugar-se un tot per mi, siguis tu , o   un món nou, sabré com posar les cartes sobre la taula, com jugar de manera que poc a poc, aconsegueixi allò que tant busco, i tant buscava. Ser especial i fer feliç a algú, de la mateixa manera que m'han fet feliç a mi.