Vespre

I llavors engego la música del reproductor, i encara que està mig trencat aconsegueixo pujar el volum... Al màxim... Miro amunt, al cel, i em relaxo , per fi... Penso en tu, en tot, en l'estrès que vesteixo cada dia al matí i que vaig espolsant-me de sobre mica en mica... I és que tinc ganes que s'acabi la rutina, que comencin les vacances, els vespres eterns d'estiu al balcó... Mentre espero, vaig assaborint petits moments, petites hores dels vespres de primavera, on ja comencen a volar falciots al cel, on el dia es comença a fer més llarg... I perdo el temps, pero no em  preocupa, i penso en tot i res a la vegada, i miro el cel i escolto cançons que em recorden els petits moments, petites hores dels vespres de primavera de l'any passat...