A fora sents la gent com va darrere el temps, l'han perdut corrent.

I ràpids van tots, de gris amb camisa i corbata, amb pressa, de bon matí, corren i esmorzen a la vegada. No pensen, actuen , i miren , mai allò que viuen sinó allò que han viscut o viuran. I s'aixequen pensant quan aniran a dormir, i corren rere el temps a vegades, i d'altres el busquen i no el troben. "No tenim temps pensem", pero es que perdem el temps corrent darrere el temps. No mirem allò del voltant, no ens fixem en el color del cel cada matí, de quin color era avuí? Sempre mirem a les sabates, al mòbil, al llibre, a l'ordinador, a la televisió, sempre mirem avall... A dalt hi ha tot el que busquem, amagat, el temps , els núvols, la llibertat, la calma, a dalt al cel hi ha les estrelles i milers i milers d'anys secrets al darrere, hi ha tota la nostra història... Hi ha el sol, hi ha els viatges, i els ocells, hi ha les fulles dels arbres a contrallum, i hi ha les gotes de pluja fredes, hi ha somnis corrent rere un estel fugaç i desitjos rere un arc de Sant Martí ...
I doncs, si hi ha tantes coses a dalt... Per que som tan simples que mirem avall? A dalt també hi ha els somnis, rere cada núvol amb forma d'allò que tu creus veure però que els altres no entendran, allà dalt hi ets tu, i cada moment en el que has mirat amunt i has pensat: "Respira tranquilament i continua que encara queda molt per viure". A dalt hi ha cada bocí de tu, que has recordat llegint això, per tant no oblidis que els somnis són a dalt, la llibertat i la tranquilitat també. Viu a baix, que és on et toca viure, però recorda que de tan en tan no va malament torçar el cap i mirar amunt, respirar fons i recordar... tot allò que en algun moment hagis trobat a faltar.


i!