Ploraves, et vaig sentir de lluny, desde la sala. Primer de tot em vaig sobtar, com podia reaccionar? Com reaccionaries tu? Vaig entrar a la teva habitació, l'olor de nen petit em va abordar nostàlgicament només obrir la porta, estaves de peu, més espaviladda que l'últim cop, mirant amb ulls com taronges una porta que s'obria deixant passar la llum tènue que es colava al passadís. Vaig obrir una mica la llum de l'habitació per trobar el xumet que t'hauria fet trencar el son amb la seva absència. Però no. El duies agafat entre els llavis amb força. LLavors em van abordar els dubtes... Ploraves de gana? De son? De soledat? De mal de cap? No, no tenies febre... Estava un pel nerviosa, ho reconec, i vaig pensar... Respira, si tu estas tranquila, ella també...
Encara gemegaves , d'empeus, vaig tombar-te al llit altre cop i abans d'haver passat el marc de la porta tornaves a estar arrapada a les barres del bressol, queixan-te de genolls. Instintivament, no sé per què, vaig alçar-te. Tu , sorpresa, te'm vas quedar mirant, sabent que la cara que veies no era la de la teva mare i curiosa la vas palpar amb la petita mà dreta. La calidesa de la teva mà em va entendrir, i amb molt de compte vaig agafar el teu peluix i te'l vaig posar al costat, de manera que la situació et semblés més familiar, t'hi vas aferrar amb carinyo, fins i tot amb un petit somriure de satisfacció. Vaig arrepenjar-te el cap a la meva espatlla, i ens vaig sorprendre amb un "Bona nit dels Pets" no gaire desafinat. Aclucaves els ulls i no trigaves gens en tornar-los a obrir, i poc a poc vaig anar alentint el ritme , fins al punt que qualsevol fan dels pets s'hagués adormit en un concert. Anava variant... De la cançò dels pets a la de l'elefant, la teva preferida, mentre balancejava el meu cos a banda i banda, com una barca enmig del mar o un bressol cantaire.
La teva maneta va fer esforços per intentar, a la vegada, no deixar caure el peluix i arrapar-te a la meva samarreta. Va enganxar el coll de la semarreta pero va anar baixant, com si jugués, fins topar-se amb la pedra de color blau del collaret... Et vas adormir, agafada al collaret, i al peluix, i a la cançò... Si una de les tres coses faltava obries els ulls curiosa... Però poc a poc, molt a poc a poc, coordinant la meva respiració amb la teva vaig abaixar el volum... Molt fluixet... "Boona niit, dorm tranquila i digues bona nit"... Mentre et treia el collaret de la maneta i la deixava reposant mig agafada al peluix... "Deix que et porti en braços fins al llit" encara més fluix... Mentre et deixava suaument al llit, abraçada al peluix... "Seu ben a la vora, saps que no estas sola..." Tanco el llum... "Mentre et dic..." Et miro un últim cop...
"A cau d'orella..." ... I surto murmurant, per no despertarte... "Bona nit".
I asseguda al sofà, estupefacta, sorpresa i nostàlgica, encara deia, com si et duguès a coll : "Molt bona nit..."
i!
No hay comentarios:
Publicar un comentario