CAMINS

No hi ha distància que no es pugui solventar a base d'esforç, pots caminar a molts ritmes, hi ha qui va més ràpid i qui va més lent, pots voler amb tota l'ànima allò que es troba al teu destí i per moltes pujades i baixades estar decidit a anar-ho a buscar... Però, i si allò que vas a buscar s'escapa? Ho segueixes, o ho deixes estar? Val la pena insitir si allò que vas a buscar es dona a si mateix per perdut... Tens por de  no trobar-ho? Jo també. Les desilusions són fàcils si el teu objectiu no arriba a l'altura del camí recorregut, però si no hi arriba l'objectiu, segur que els moments si que ho faran, les experiències i els records hauràn valgut la pena... La vida en si ja és un camí i també té pujades i baixades, SEMPRE.
El pobre que decideixi no llençar-se a fer allò que vol, per la por a que no li agradi el resultat, pot donar-se per vençut. Tot i així tots els camins es poden refer per on has vingut, pots esborrar un esbòs i tornar-ho a intentar, pots canviar la lletra d'una cançò, pots fer moltes coses , però només arriscant... Pots pagar el preu més alt i no obtenir res a canvi, o guanyar-ho tot en un cop de sort... Tota la vida és un camí ple de proves i obstacles, si no tens valor d'enfrontar-te un a un per por a tropessar, pots seure... Si, si , seu i deixa passar la vida assegut fins que t'adonis que et fa mes por el "Què haguès passat si hagués agafat aquell camí...", que no pas el resultat. Tanmateix, podem arribar a la conclusió que el camí fàcil és el menys dolorós, que anar pel pla tota la vida i pujar només per aquells turons que t'interessen és la sortida fàcil... Així doncs, si seguim aquesta teoria, us diré jo , que , per molt que el camí fàcil és menys dolorós també és menys satisfactori, jo seguiré pujant i baixant muntanyes amb butllofes als peus i ofegant-me, m'és igual, per que no hi ha res millor que veure que mai caminaras sol, que sempre aniràs amb algú, que el camí difícil l'agafen pocs però l'agafen aquells que de debó volen experimentar, que encara no ho coneixen tot, que volen tornar a viure allò que ja van viure una vegada, que volen sentir-se realitzats no per "fins on han arribat" si no per "tot el que han recorregut".
Per tant, jo, decididament decidida, trio el camí difícil, com sempre, però tot i així sé que aquest cop, encara que dubti de si trobaré l'objectiu, encara que el camí a recorrer sigui complicat i em pugui perdre, aquest cop tot el recorregut valdrà la pena, com sempre , si , però també com mai, per què la vida només es recorre una vegada, i doncs, per que no t'arrisques?
Les segones oportunitats són aquelles que es donen als que al principi van triar el camí fàcil, així doncs, anem directes al difícil per favor. Ens trobarem a dalt, si, si , quan els records dels camins recorreguts ens facin els més savis, els més nostàlgics, però també... Els més feliços.