Poder volar ... Allà on ets tu.

I m'assec, el sol em crema la cara poc a poc, estic asseguda tranquil·lament, amb l'esquena arrepenjada a la paret, miro al cel i tot de puntets negres hi donen voltes, sense pressa, assaborint l'aire i deixant-se caure, llavors, a l'altura del balcó, es tornen a enlairar, les orenetes, sense pressa, amb tot el temps del món, i volen fins on els agradaria ser, i tornen quan volen tornar, sense pressa, volen, tranquil·les... I ja m'agradaria a mi poder ser oreneta a vegades, no , sempre ... Per volar on sigui que tu estiguis i quedar-me amb tu.


i!