Record d'un vespre abans d'un somni d'una nit d'estiu.

Amb música de fons, el meu cos s'acomoda entre els plecs del llençol, trec un peu fora, com si volguès respirar, busco la posició més còmoda i tanco els ulls. De fons la cançò em porta records, un per un sense ordre cronològic, tots m'agraden, em tranquilitzen... Els trobo a faltar, però són tant dolços, tant perfectes, que es van fonent amb el moment. La cançò m'acompanya, és tendre i, com si el llençol anés a l'uníson, fa soroll al topar amb la meva respiració. Tot va acompassat la respiració, la música, el ventilador, els cants dels falciots que aprofiten les últimes llunms del capvespre... És estiu i la calor fa que em desfaci del llençol deixant entreveure la camisa de dormir, els seus plecs de color blau marí em recorden el mar, els contes de sirenes, pirates i dofins que m'explicava ma mare quan era petita... La meva mirada es fixa en els reflexos dels plecs, i deixo la ment en blanc, estúpidament sorpresa pels colors, i el so de la meva respiració; la música es desdefineix, les parpelles cauen poc a poc, molt a poc a poc, i també a poc a poc el coixí es fa més cómode, el llençol em cubreix dolçament com si el món s'haguès aturat... I en un últim moment abans d'agafar el son, penso en què somniaré aquesta nit...Potser serà un innoblidable somni d'una nit d'estiu.

i!