viernes, 3 de junio de 2011

Com onades...

Que s'acosten i s'en van, en un obrir i tancar d'ulls...

Tant pròxima a vegades, com les onades m'acarícia, tendre , a poc a poc, i de cop desapareix.

Tant freda, a vegades, tan lluny, com si tingués por d'apropar-se, por de topar contra la sorra, por de topar contra la pell, contra la realitat.

A vegades tant càlida, tant pròxima, com les onades que topen mortes i càlides amb el meu cos estés al mig del mar, com onades que es fonen amb mi, que em complementen, que m'agraden.

A vegades tant amiga de la lluna, que com a les onades la transformen en llunyana, en un mirall molt misteriós.

A vegades moguda i tensa, i a vegades nostàlgica recorda els vells temps, amb onades que s'aixquen més d'un metre fent-me tenir mals pressentiments. I es que com la mar i les onades, sempre permet fer interpretacions, que m'anticipen les tempestes, les pors, les mars de fons... Que m'anuncien la calma de després.

I és que sé que, com passa amb les onades, mai la tindré prou a prop ni prou lluny, que mai la podré fer meva, ja ha estat d'altres, i ho sé i potser em dol i no ho vull.

Que em voldrà tenir i ,a la vegada, tindra por de que la tingui massa a prop, i s'acostarà amb dubtes o amb calma , i marxara amb indecisió.

I jo la miraré des de la vora, esperant pacient que pugi la marea, per que com les onades torni, lentament a acariciar les meves mans.

I com les onades que m'estimo, que m'estimen, a prop i lluny, i lluny i a prop, que aconsegueixen captivar-me, com les onades de la mar que no s'acaben, que s'en van i tornen en un obrir i tancar d'ulls, com les onades, la teva ànima, no pot evitar calar en els meus esculls.

I despres de tantes comparacions, de tantes tonteries, no puc evitar dir que per a mi, tant se val que marxin o que tornin, m'agrada mirar les onades anar i venir, i esperar a que arribi l'hora de tornar a deixar correr l'aigua entre les meves mans, lentament, assaborint el gust salat de la derrota, o el dolç vent que l'acompanya, i és que per sort, sé que mai estarà sola, com les onades, la teva ànima.

No hay comentarios:

Publicar un comentario