Tot allò que haguèssim pogut ser...

I no vull escriure sobre que haguéssim pogut fer, on haguéssim pogut anar, quans somriures teus hagués pogut veure, quants moments ens hem perdut, i quants problemes ens hem estalviat, no vull escriure tot allò que trobaré a faltar i tot allò que ens perdrem, per que no valdria la pena perdre el temps pensant en tot allò que no hem tingut o no tindrem, en la vida que ens hem perdut... I és que sincerament, totes les coses que em passen pel cap, no deixen de ser malhauradament, tant tendres  i dolces, tristes, pero massa importants com per destruir-les inutilment pensant tot allò que ens perdrem d'ara en endavant, i és que tot i que pel meu cap no deixin de passar escenes de tot allò que haguèssim pogut tenir, és prou veritat que hem de deixar de pensar en allò que no tenim i no tindrem, i una veritat molt gran i dolorosa es que:  la vida que ens hem perdut, simplement no existeix.