Un dels meus somnis.

I que petit, entre les teves mans, tímid, no es vol deixar veure gaire sovint, no vol deixar que el descobreixis. Tot i que les teves mans l'emparen , el fan de tan en tan possible, tímidament possible, té por de sortir, té por de caure de les teves mans, vol que l'agafin fort, vol que no el deixin anar mai, vol ser una realitat, un gran record més tard.
I tu el dus entre les mans, amb les que t'agafes a mi , te'l deixo per moments, fràgil, tímid, i sincer, cada vegada més teu. I que petit, tant petit , s'esforça per abraçar-te, complementar-te i arribar a ser real, s'inspira en la més innocent confiança quan l'agafes, quan és teu, no vol que el descobrixis pero a la vegada, tant petit somia en descobrir-te, i entre les teves mans, intenta observar els teus ulls, i els teus somriures buscant-lo fixament, intentant-lo trobar, i s'amaga entre els teus dits, esperant que el busquis, esperant que el trobis i l'estimis, el facis teu, i s'amaga per que li agrada el somriure que fas quan una cosa t'intriga, i s'amaga, i tímid treu el cap, per desconcertar-te, sincer, petit, petit i tímid, i a vegades indecis , no sap si descobrir-se i fer-se entendre, no l'entenc ni jo a vegades, a vegades s'oblida, però continua, petit i tímid. Amagat, al fons, allà al mig entre les teves mans, allà hi he deixat un dels meus somnis.   : J