Vull ser guitarra.

Acarícies les cordes, com si de la cosa més feble, més tendra estiguessin fetes. Vull ser cordes. Tot reacciona al teu tacte, notes, música. Vull ser música a les teves orelles. Somrius, cómplice, sabent que algú t'escolta, i et mira, amb una mica d'expectació. I somrius quan veus que et mira, i llavors mous el cap al mateix ritme en que acaricíes les cordes, vull ser guitarra. N'adores el tacte càlid, i et deixes anar, i ets tu, i la guitarra és allà únicament per a tu. Vull ser guitarra. Vull ser allò que et permeti ser tu, allò que et permeti sentir, dir, somriure, confiar... M'agradaria pujar a la lluna i passar anys allà dibuixant entre estels el que em transmets quan ets tu, el que em transmet la teva música, la teva mirada, el teu somriure, accel·lerats pels plaers de les cordes i la música de la teva guitarra, la única guitarra que sota l'efecte de les teves mans em podria arrencar un somriure allà dalt, a la lluna. Veient el món, sense permetre que res interferís. Et dibuixaria, i no m'en cansaria mai, un joc de curves, un joc benerable, inocent, d'amor ( almenys per part meva), un joc de música, i tinta, de colors descolorits, de somriures, de somriures allà a dalt la lluna mentre toques la guitarra. Allà sóc jo ara, quan somio.