Matins de Nadal

És Nadal, em miro al mirall somric, algú m'abraça per darrere, i em recorda el meu primer Nadal, llavors em giro, i veig les meves celles , les meves mans, la meva mare, somric. Al darrere el nen clavat a mi es mira el patinet nou com si fós or, o una solució a la crisi, tan se val, somric, i llavors , renyant al meu germà, l'home, dur, i seriós en aparença, més sentimental que mai, amb un somriure a la cara, un somriure com el meu el del meu pare, és un dia de somriures el Nadal, i això ens recorda que , tot i que hi faltin somriures, en venen de nous, que tot i que trobis a faltar algú , el buit s'omple d'altres maneres, encara que només siguin aquests petits instants , dels matins dels dies de Nadal.