Un figurant

Podria escriure, un guió de pel·lícula, amb un inici tendre, una trama dramàtica i complicada, i un final feliç. Però tot això ja està molt vist. La meva pel·lícula tindria principi, i final, un final obert a noves portes, i una trama complicada que pel que veig no tothom pot suportar, i no tothom la veu igual d'enrabassada que la veig jo, hi hauria personatges que no encaixarien a la història, o potser un figurant, que assegut en una taula de bar dirà una mica per sobre quatre línies, que serien indispensables i marcaran al protagonista. Serà un d'aquells amors que hi ha en les pel·lícules, dels que ningú se'n adona i que són al guió, però no s'han gravat per motius que mai s'arribaran a comprendre, un figurant que s'estimava al protagonista, però que tot i així, resignat havia d'acceptar que no tenia diàleg suficient per ser reconegut de cara al públic. Un figurant, que assegut a la barra del bar prenent un suc, li diria al protagonista, així per sobre: "Oh, tens un somriure molt interessant, com el de la Monalisa." i giraria cua, al haver acabat les poques paraules que podia dir.