A vegades , el mal que et fa estimar, sentir, patir et fa sentir viu, et fa valorar allò que no tens, et fa valorar allò que poseeixes i allò que no. No et tinc, et valoro, suposo que més que abans, però no menys que d'aquí a dos dies, ni d'aquí un o dos anys. No et tinc, i suposo que això no és el que més m'ofusca. Suposo que el que em bloqueja, és no haver donat suficient, i saber que segurament, ara, al ser-ne conscient si que ho faria, però com he dit abans ja no et tinc. Oh sí, oitant , és una putada, i hi dono voltes, i ho escric de mil maneres en un full que mai llegiràs, per que ja no et tinc, i l'he escrit de la manera més maca, més preciosa, perquè com en tots els casos en que t'implica a tu , mentre t'impliqui es mereix la mes gran de les belleses, es mereix una pérdua de temps infinita, bé una perdua en el no res.
I em dic: "oh, si nena, s'ha acabat el joc i la que has perdut ets tu". Però és maco perdre depén de cop, perquè, ha fet, potser, que t'estimi més que abans, i que ho entengui de manera diferent. Si no volies sentir això , em sap greu :Fote't, es la crua realitat, i per un cop la dic sense embuts, no seré bona persona, si hi ha conseqüències que hi siguin. I sigues feliç, de tot cor, res es perd, tot es transforma. Pot ser que ja no et tingui, però la marca hi és i aquí es queda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario