Ni contigo ni sin ti.

Tinc por, tancada en mi, tinc por , m'atemoritza tenir notícies teves , m'atemoritza saber que tot et va bé, sense mi.  Tinc por de quedar-me lligada per sempre , lligada per sempre a aquesta dolça dependència, a aquesta dolça i amarga a la vegada, esperança. Tinc por de continuar sempre en aquesta presó que m'he fet a mida, on qualsevol paraula teva hi ressona tan fort que m'obliga a tapar-me les orelles, tinc por a quedar-me , veient com darrere les reixes tu , fas la teva vida, amb la clau a la butxaca, sense seure al meu costat, a fer-me companyia, i ja m'esta bé, assaborir la derrota una mica, i ja m'esta bé , tastar la imperfecció de la vida, i patir una mica, i si t'he de dir la veritat , no estic malament, no, m'agrada, perquè tota dependència demostra que vas existir, tot record demostra que va haver-hi temps millors. 

 I em costa viure a la presó, però si en surto, tinc por de perdre'm , tot i que tinc molt clar que ara per ara, faci el que faci , i per molt mal que em faci , no avançaràs amb mi. I em fa mal, haver d'avançar sola, quan tenia previst fer-me gran al teu costat, de la manera que fós, no necessàriament de la manera que més m'agradés.