I en un principi se'm fa senzill, dolç, divertit, i em pregunto on va aquest joc? Tendre i suspicaç. Busco la manera de calar-te, de fer que no et faci res sentir per mi, a mi no em faria res caure. No tinc por a sentir, no em preocupa, i ara que ho veig tot més natural i sencill, no em faria por.
I busco la manera més sencilla de jugar les meves cartes, perquè ara més que mai vull desfer-me de tot el que fins fa poc m'havia lligat, vull jugar les cartes, potser faig una mica de trampa, pero vull tornar a nèixer , tornar a començar, sentir de nou, sentir diferent, i pensar només en la dolçor d'uns caramels que es queden als llavis, deixant a mitges el desig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario