Escuts, cuirasses, murs...

A veure...Siguem sincers. Ganes de veure't no m'en falten, dubtes me'n sobren. Si, tinc dubtes. I cada vegada que me'ls trec una mica de sobre, miro les teves fotos, i veig aquella foto. LLavors, em fa mal tot. I em fa por. I no vull tornar a passar pel mateix. I em sento imbècil. I burra. I tinc dues opcions. No tornar a mirar la foto, i fer com si no passés res. O bé, ser conscient i coherent i adonar-me que ser kamikaze no em durà enlloc. No sé que fer. Suposo que ens veurem molt aviat. Perquè en el fons penso que és el que he de fer. Tot i així. Et demano perdò per adelantat, per la cuirassa de quatre quilòmetres que em posaré aquell dia. No tornaré a mirar les fotos per si de cas, no em fes por i et plantès a última hora. I em sap greu, però ja faré l'esforç de treure'm la cuirassa quan a fora no caiguin bombes. Quins eufemismes, tu...