Balcò, cinc de la tarda, el sol a la cara, somric. Ocells que tímids canten, piruletes, i neguit. Nostàlgia, potser, reptes, més endavant una sola nit. Ho sé, i penso que això no té sentit. Finestres transparents, parets de colors, el sol crea ombres a tots els balcons, hmm.. Un gelat, no, que encara estem a Març. I ja vull platja i sol, i viatges d'estiu... I vull una nit d'estrelles, pel·lícules d'amor, no, millor: Aventures! I milions de records, i passa una oreneta i recordo un amor, i recordo un estiu, recordo de tot! La piscina transparent, l'aigua al melic, els peus a la sorra del mar infinit, i núvols grisos i pluges d'estiu i mil desitjos i gent que somriu... Quines ganes de tornar a sentir l'aigua caient pel cos calent del sol que cau a les cinc d'una tarda d'estiu d'aquelles en que més que res , més que mai et sents viu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario