Girant cantonades.

Si algun dia giro una cantonada i et veig, no podré evitar somriure, és simple, tampoc sóc una d'aquelles perpètues males persones. Tot i així hi ha molts condicionants que em duran a no poder pronunciar ni una sola paraula. El nus a la gola, les papallones a l'estòmac i la mà que estarà aferrant-se a la teva amb tensió. Ho sé, i jo miraré com us agafeu la mà i pensaré, mira, que bé els hi va. Me'n aniré ho sé, amb les papallones a l'estòmac, i el nus a la gola, però a la cantonada següent, tot i que em sabrà greu, trobaré algú que em convidi a un cafè i m'agafi la mà, i potser no serà el mateix, ho sé. Però així ja no em sentiré tant sola girant cantonades.