Estils de joc.

A vegades esperes massa. Massa temps, massa respostes, massa. A vegades espero massa de les altres persones. I no rebo res, no rebo gaire, no, gens. Es estrany, hi ha una barreja entre decepció, amb tu i amb ells. Et decepcionen ells, per no haver estat a l'altura, et decepciones tu , per haver-hi posat un llistó massa alt. I frustra, quan a més a més de decepcionar-te et trenques a tu mateix, quan aquelles persones de les quals esperaves molt, moltíssim, massa, ja no només no et fan sentir bé, sinó que et fan sentir malament, passar-ho malament, no estar a gust. És llavors que te'n adones. A totes aquelles persones que no et jutgen, que no et posen el llistó massa alt a tu, tu no les jutges, ni esperes més del que ells et poden donar. És recíproc. M'heu prejutjat, jo us he jutjat, i he actuat en conseqüència, esperant alguna cosa més de vosaltres, que mai m'ha arribat. Per tant dedueixo que no hi és, i em decepciono a mi, i em decepciona la situació. Però la vida és un joc de llistons i afinitats, i jo mai he volgut, en el fons, entrar dins el vostre estil de joc. En sortiré.