Em giro, i et veig, sempre ets allà, però a vegades la boira no em deixa descobrir, més enlla. I els teus ulls segueixen fixes en mi, fins i tot quan em giro, i a vegades la solitud m'envaeix quan noto que els tanques que no mires, però no és això. És boira i prou. Tu ets allà, oi que si?
No hay comentarios:
Publicar un comentario