Un cafè, un canvi. Ànims! Et crido i em crido. Falten ganes a vegades. Ganes de mirar endavant, de somriure, de mirar el món amb la tranquil·litat passiva de l'estiu. Ganes de ballar, passar-s'ho bé, canviar d'aires, anar amb el vent. Falten ganes, falta algú que t'animi a sortir del bosc on t'has perdut, que et guii, que confii en que trobaràs la sortida. La trobaràs! La trobaràs, només mira de cara, no tinguis por, trobaràs a algú que t'ajudi, això em dic, i et dic. Aprendrem a confiar, encara que costi. Encara que les abraçades vagin cares actualment, encara que el bosc no et doni res a canvi. Fes el que et digui el vent, que ho mou tot, fes el que interpretis, el que creguis, el que la vida et digui. Somriu! Confia en tu, avança i no t'aturis, sortiràs del bosc, del laberint, si confies en la teva intuïció, si dones tot el que pots! Que tu pots!
Això em dic, a mi mateixa, això et dic a tu. "Què?" - "Cafè!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario