Bloqueig. Veure'm asseguda, sense paraules, sense motius. Observant, jutjant, no entenent. Fora de lloc, o massa endins. No em trobo a mi, no em trobo del tot, i ho vull, sobretot amb tu, però em costa, perquè de la mateixa manera que no em trobo del tot quan sóc amb tu, penso que tu no et trobes del tot quan ets amb mi. I em bloquejo, perquè no hi ha res que desitgi més que sortir del lloc que m'ha estat otorgat, i ser una més si això em fa trobar-me amb tu, em fa ser-hi més a prop. M'he de treure tota aquesta motxila, que carrego des de petita, que no em sap greu, pero tampoc em sap bé, que no em deixa ni avançar ni retrocedir. Necessito treure'm de sobre les manies, però necessito que confiin en mi per a fer-ho, que confiis en mi. No molt, tampoc gens, suficient com perquè pugui anar fent passos petits, endavant, t'espero, sé que avances amb mi, amb passos més grans, però més lents, anem per un mateix camí, on jo acabo d'arribar, on tot m'és nou i no entenc res, on res no és igual, ni tu ni jo. On tu ho tens més difícil, potser, per a avançar. Però jo necessito algú, que com t'ha passat a tu, que ho has trobat, m'ajudi a avançar, a millorar.
Pots ser tu qui m'ajudi, o potser no ets tu qui serà capaç de fer-me caminar més endavant. Potser hi seràs però no sabràs com ajudar-me, potser mai m'acabaré d'explicar prou bé. Potser no sé trobar les paraules. Potser en el fons tot es per a dir, que jo confio en tu , si tu confies en mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario