Somriuré a la casualitat.

T'he buscat, si, si, i t'he trobat, no creguis, molt facilment. I be, sabré qui ets, i si et veig em farà gràcia, i creuré en el destí, segurament, sabent, que tu no em reconeixeràs, que no pensaràs el mateix, però tan se val somriuré, i no a tu, sinó a la casualitat que ens ha fet coïncidir, somriuré a la casualitat.
Somriuré al destí.
Somriuré.
Deslligada del passat.
Ara sí...
Somriuré a la casualitat.