Cendres en el vent

I morena, tanca els ulls al sol, i estima els records, i avuí l'ha vist, no li ha dit res, i no ho farà, per mal, per a oblidar? Potser. Però la prioritat és deixar d'estimar. I acaricien tendres els llavis al cigarret que incòmode es consumeix entre ells, i respira fons i mira el cel, i mira el vent des del terrat, i els seus ulls del color de tot, es tanquen per a no pensar en res, i es consumeix, i es consumeix, entre records que han aflorat de nou, records que ara no fan falta, que ara fan mal, pero desitja que com el cigarro entre els llavis, es consumeixi poc a poc, lentament mentre respira, l'acidesa dels records. I es consumeix.
Es consumeix.
Cendres en el vent.
En els llavis, tendre el record, es consumeix.