I llavors tancar els ulls i sentir el món en calma....

I llavors tancar els ulls i sentir el món en calma, el teu cos descobert, cobert de sorra a voltes, amb els cops de vent, mullat a voltes amb les onades, arrebossat de temps, desconeixedor dels rellotges,sense presses, absent, sense el pes dels records, fràgil, com les petxines, natural... La ment, que sencilla, estima fins al més petit detall i se'l fa seu, i ara és seu el tacte de l'aigua entre les mans, i el tacte de la sorra calenta on enfonsa els peus, i també fa seu el vol dels ocells que màgicament sincronitzat amb la seva respiració acompassada marquen el ritme. I mires amunt i apartes bufant els cabells que topen amb la cara seguint el vent, i la sorra xoca amb el teu cos, però no et molesta, t'agrada , perquè has après a valorar això, i caus entre dunes i veus un far , lluny, i a prop a la vegada, però no el necessites, perquè ara ningú et guia, ets el propi centre, el centre del no-res, un res on no existeix ni un tu ni un ells, només un jo, un jo que t'inclou a tu mateix i a la natura, i a tot allò que tant natural , i petit, sencill i indispensable, està totalment harmonic al teu voltant... La teva respiració marca la rutina, el ritme, a poc a poc, i respires, i ets el centre d'ocells, mar, dunes, sorra, petxines , fars, temps... Ets el centre de tot, ja que has aconseguit que tot això, a base d'estima i respecte formi part de tu, del teu , centre, del teu no-res, i totalment fora de tu, i molt a dins teu a la vegada, respires, respires, respires... I et tornes mar , sorra , et tornes onades, vent i temps... I llavors tancar els ulls i sentir el món en calma...