La pell blanca, cabells foscos, molt foscos, i la mirada perduda, les galtes que envermelleixen fàcilment, ara blanques també, i s'agafa el cos amb força sota l'aigua, ha d'anar amb compte, perque ella és dèbil, no és valenta en absolut. És vulnerable, sota la capa de duresa que només es treu quan és dins el silenci inmens de l'aigua, o dins la suau remor dels sentiments. Té por, no és prou valenta a vegades. I això l'espanta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario