No busquis una sortida, viu el laberint.

Busco una sortida, entre les cordes d'una guitarra, entre el tacte de la fusta. Busco una sortida, entre les pestanyes i cada un dels colors dels meus ulls negres. Busco una sortida prop de l'entrada, lluny de la realitat. Prop del record lluny del passat. Busco una sortida dolça i àcida, un pèl amarga potser també. Busco una sortida entre gotes de pluja seques, entre fulles que ballen a terra, entre somnis desperts. Busco una sortida que no trobo, una sortida que no existeix. Busco una sortida del laberint en què visc, i de cop, el tacte d'una porta em recorda que sortir es entrar i entrar és sortir. Que la única manera de sortir , és entrar. I que la sortida és no buscar la sortida.