Si no vols caldo...

Dubtes, quin fàstic de paraula, quin fàstic.
Por, és una paraula fastigosa també.
Nostàlgia, és una paraula dolça a vegades, però d'altres fa més por que la pròpia por.
I tot barrejat... Ja és la sensació més fastigosa del món, més despreciable. I ara tot barrejat dins meu com en una olla de sopa, o de quasevol cosa calenta, que crema la llengua i no et deixa parlar, que baixa coll avall cremante per dins, que trist, em sembla que a partir d'ara ja no m'agradaran les sopes. Les sopes , pobres, tot barrejades, dissimulant el gust de la carn o qualsevol altre cosa, aigualides, i molts cops, sosses, dins d'una olla a pressió que bull, i que si es vessa, pot repercutir a qualsevol al que li caigui a sobre, no vull posar les altres persones a l'abast de les meves olles fastigoses, i a vegades se'm fa inevitable, com ja diuen: Si no vols caldo... Tres tasses.