Sentir l'aire a l'orella, un aire calent que revela que tens els llavis d'una altra persona molt a prop, massa a prop, massa a prop com per reprimir un somriure, massa a prop com per ser capaç de reaccionar i fer allò que més ganes tens de fer, i et quedes de pedra, amb l'alé a l'orella, baixant pel coll, i sense arribar a entendre perquè continues amb la boca oberta i els ulls tancats, sense moure un múscul, imaginant tot el que aquests llavis poden arribar a encendre dins teu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario