Encara no toca?

I és que ... Mira que hi ha coses difícils, hi he donat voltes, he buscat perquès, he buscat respostes i no he trobat res...
Només he obtingut una buidor estúpida, una sensació estranya, una espurna d'esperança... Poca cosa.
He buscat en el no-res , en allò quotidià, alguna cosa que em fes treure del cap l'estupidesa, l'estupidesa de sentir-me inútil, incompetent, de no ser capaç de fer res... De sentir-me incapaç per a tot.
I asseguda a un banc, sola, tanco els ulls i ja no busco perquès, podriem dir que m'he resignat, que quan agrupi prous forces dins meu tornaré a començar... No encara, encara no en sóc capaç, tot i que els somnis i les bombolles de sabó omplin una mica el buit, i responguin una mica les preguntes. Encara no toca? De debò?