Bombolles de somnis.

Tanco els ulls, els obro, em mires, et miro amb complicitat... També carinyo. Torno a tancar els ulls, i desitjo algo que no té res a veure amb tu, però si amb la meva felicitat, en fí, que bufo i amb l'aire se'n va fora el desig , que entre sabó i aigua com a complements inseparables , va prenent forma la bombolla, aigua, vida, aire, vida, sabó, colors i pampallugues, somnis en resum ... I tot de bombolles voleien per la banyera, i tu dibuixes un somriure de gratitud, felicitat, d'expectació, i mires com floten, com cauen poc a poc, i les persegueixes amb les mans i onades d'aigua m'esquitxen, i les busques i les fas explotar poc a poc ,  una per una , delectan-te amb el gran moment en que somrius i veus com es consumeix i s'aixafa l'esfera brillant entre les mans, i rius quan una bombolla t'explota al nas... Que inocent , i xopa... Que no saps que explotant les meves bombolles, fas que els somnis que hi ha dins, caiguin a l'aigua, una aigua que tard o d'hora anirà a la mar... On seran lliures.