Des-conèixer.

Sé que només conec les parts que vull conèixer, per tant si algú em defrauda, no serà culpa seva, sinó culpa meva, per no haver volgut conèixer més.

Per què no repetir:

Estic en la fase sis de l'escala del sexe. Pensava que d'entre totes les xorrades amb les que podies complicar-te la vida, jo no era la que més. I mira, realment no ho he estat. Gens complicat, tant banal que hem reduït el sexe al simple mot de comodí, allò que per estètica i per se és el mateix que una nina inflable de cinc euros a un tot a cent. Suposo que pel nivell d'alcohol, així com  pel nivell de sensibilitat, el polvo de l'altre dia, per a mi va ser insustancial, efímer i indiferent. Ràpid, només restaven morats, ni amor ni res. Ni records bonics al dia següent, ni felicitat exacerbada, simplement, sexe i prou.

I queda molt liberal  i aquestes coses, però no m'acaba de fer el pes, no sé perquè.

Només una mica.

No et vaig veure, volia veure't, però no pateixis, que em veuràs, i jo et veuré i passaràs de mi, segurament. Però després espero que, entre birres, algun dia, m'expliquis que em miraves d'amagat entre tot el munt de gent, i que tranquil , però, desconcertat, no sabies si venir-me a parlar o no. 

Espero que com altres, que abans que tu, m'han deixat o he deixat enrere, tornis a buscar-me. Però no com els altres , que cada vegada que han tornat, m'han fet mal. Espero que quan tornis, les teves pors, o tot això que has silenciat en aquelles nits surtin a la perifèria, a l'exterior, a mi. Però bé, és un altre secret, petit, que visc cada setmana, amb frustració però il·lusió en d'altres. I m'encanta! Ja era hora de viure-ho un altre cop, després de tant, després de molt. I que el principi d'any que vam tenir, s'allargui una mica més, només una mica. Shhhhhtttt.

Pel·lícules de diumenge a la tarda.

Camino per la línia d'horitzó d'una pel·lícula de diumenge a la tarda que no mira ningú. No és ben bé una corda fluixa, on el desequilibri és mortal. És més aviat una línia estable on el desequilibri és necessàri. 

Suposo que és per això que en aquest dia concret de la setmana et busco, per creuar dues ínfimes paraules, tres mirades perdudes i dos missatges sossos i desesperats.  Un desequilibri anhelat.

Dues hores, per a rescatar instants viscuts fa uns mesos, i fins al cap d'una setmana on tornar a rescatar instants viscuts l'anterior. I així fins que me'n cansi. No té una previsió gaire engrescadora, no va més enllà i si no espaviles me n'acabaré cansant, cosa que seria molt probable. Massa ha durat encara, una cosa que va començar sense cap tipus de previsió ni res especial. Bé, va començar com una pel·lícula de diumenge a la tarda, de la que ningú espera res, però que s'acaba fent interessant i la continues veient. Doncs això. 

Estic bé, però arrisca't a aturar-te?

Tinc ganes de tu, i ho saps, i jugues amb això, no et diré cregut, perquè crec que aleshores encara t'ho creuries més. No diré res. És més, tampoc sabries si t'ho dic a tu, o no, o potser sí, però sempre et quedaria el dubte, i mola. Perquè aleshores la creguda seré jo. I t'esperava sí, però no passa res, perquè aquests dies he aprés a somriure igual. I estic bé, tant si estic sola com acompanyada, o m'intento convèncer d'això , o no. Tant se val, estic bé, però volia que sabèssis que tinc ganes de tu - des de la meva perfecta independència-. 

No et demano res, ni ho faré, però o espaviles, o em cansaré de seguir una presa que corre massa, per algú que acaba d'aprendre a esprintar, com jo. Atura't una mica, arrisca't a aturar-te potser? 

Dos piedras!

Un sofà i una tarda de gossos, dues pel·lícules xorres i dos cigarros, tres coincidencies i tres cops, quatre mans i quatre peus, cinc somriures en cinc minuts, sis paraules i sis segons, set casualitats i set descobriments... I vull seguir comptant, però és un secret més dur i secret que una pedra.

Vermelles

Merda, merda , merda, merda! Tinc les galtes vermelles tota l'estona! Prou, prou, prou, prou !!
Que no vull emmerdar-me ni aturar-me, que he de fingir ser forta, un tros de pedra, inamovible, inenamorable, inenamoradissa... Per favor! És que no m'ho posis tant difícil, ni tant interessant! Una mica més sosso siusplau, més normal, menys atractiu... Posa-m'ho fàcil i marxaré, o massa difícil, que també, però la merda és que fins ara ha estat massa divertit, interessant. Bé.. Deixem-ho  estar, tinc les galtes massa vermelles com per explicar-me decentment...