Estic bé, però arrisca't a aturar-te?

Tinc ganes de tu, i ho saps, i jugues amb això, no et diré cregut, perquè crec que aleshores encara t'ho creuries més. No diré res. És més, tampoc sabries si t'ho dic a tu, o no, o potser sí, però sempre et quedaria el dubte, i mola. Perquè aleshores la creguda seré jo. I t'esperava sí, però no passa res, perquè aquests dies he aprés a somriure igual. I estic bé, tant si estic sola com acompanyada, o m'intento convèncer d'això , o no. Tant se val, estic bé, però volia que sabèssis que tinc ganes de tu - des de la meva perfecta independència-. 

No et demano res, ni ho faré, però o espaviles, o em cansaré de seguir una presa que corre massa, per algú que acaba d'aprendre a esprintar, com jo. Atura't una mica, arrisca't a aturar-te potser?