Pel·lícules de diumenge a la tarda.

Camino per la línia d'horitzó d'una pel·lícula de diumenge a la tarda que no mira ningú. No és ben bé una corda fluixa, on el desequilibri és mortal. És més aviat una línia estable on el desequilibri és necessàri. 

Suposo que és per això que en aquest dia concret de la setmana et busco, per creuar dues ínfimes paraules, tres mirades perdudes i dos missatges sossos i desesperats.  Un desequilibri anhelat.

Dues hores, per a rescatar instants viscuts fa uns mesos, i fins al cap d'una setmana on tornar a rescatar instants viscuts l'anterior. I així fins que me'n cansi. No té una previsió gaire engrescadora, no va més enllà i si no espaviles me n'acabaré cansant, cosa que seria molt probable. Massa ha durat encara, una cosa que va començar sense cap tipus de previsió ni res especial. Bé, va començar com una pel·lícula de diumenge a la tarda, de la que ningú espera res, però que s'acaba fent interessant i la continues veient. Doncs això.