No et vaig veure, volia veure't, però no pateixis, que em veuràs, i jo et veuré i passaràs de mi, segurament. Però després espero que, entre birres, algun dia, m'expliquis que em miraves d'amagat entre tot el munt de gent, i que tranquil , però, desconcertat, no sabies si venir-me a parlar o no.
Espero que com altres, que abans que tu, m'han deixat o he deixat enrere, tornis a buscar-me. Però no com els altres , que cada vegada que han tornat, m'han fet mal. Espero que quan tornis, les teves pors, o tot això que has silenciat en aquelles nits surtin a la perifèria, a l'exterior, a mi. Però bé, és un altre secret, petit, que visc cada setmana, amb frustració però il·lusió en d'altres. I m'encanta! Ja era hora de viure-ho un altre cop, després de tant, després de molt. I que el principi d'any que vam tenir, s'allargui una mica més, només una mica. Shhhhhtttt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario