Veus?

Vem encertar i som aquí, i crec que no hi ha paraules per escriure que puguin   descriure aquella sensació de...

Ser a casa
Ser lluny, molt lluny
Ser feliç
Ser etern, molt etern
Ser un futur
Ser un present, molt present

Miro enrere, abans mirava enrere i pensava: "Dels errors se n'apren". Ara miro enrere i em ve al cap una veu repel•lent acompanyada del somriure més traidorament encantador dient: "Veus com creixem junts?"

Evidentment, un somriure que espera que jo entre galtes vermelles, li clavi la mirada entre cella i cella, i li deixi anar l' "idiota" més carinyós del món .

I a base de segons, sembla mentida però comencem a crèixer junts. "Idiota".