Espero

Estic nerviosa, amb un nus a l'estòmac, mirant el mòbil cada mig minut, i m'irrito a mi mateixa. Però és dolç.
Serà més dolç quan surti de casa, i sera dur si al final no em crides, però no em corre pressa.

És un moment dolç, ens estem posant a prova, jo tinc por, com ja he dit mil vegades, però la posaré a prova. I em tremolen les mans, i les cames, i crec que l'oxigen no arriba al meu cervell i necessito tranquilitzar-me... No és la primera vegada que faig això, i com és que segueixo com sempre? Que irritant! Per favor!

I com et saludo? Com em vesteixo? Com em tranquilitzo? Com es feia això de respirar, recorda-m'ho!!!
I de què parlem? I com recordo tot allò del que et volia parlar? I com em reprimeixo? I com sóc sincera? I com em deixo anar? Impossible...

Bé, impossible no, encara podem triar la opció del possible, però deixa'm primer que miri el mòbil, i deixa'm somriure en veure que m'has contestat, i deixa'm baixar pel carrer recordant com respirar, i aleshores, trauré totes les cartes i ho tornarem tot a lloc... Espero.