Pors

Tinc por.

Por de mi, por dels ulls tancats, que no han pogut veure la por abans. Tinc por des de molt petita, una por molt humana, i com a molt humana i universal, també insignificat però pesada.

1. Primer era la por a no ser perfecta, la por a no estar a l'altura de tot, d'aquesta en va nèixer l'ogull.

2. Després va venir la por a la soledat, un gran mur que es va erigir , maquillant l'orgull i la perfecció, elevant-los en un banal intent d'aixecar el vol i trobar-me.

3. Entre aquesta por i la següent, va venir la por d'estimar i no ser estimat, la por de no ser triat i no ser volgut, la por de no estar a l'altura (però no a mode general, sinó que d'aquella persona en concret).

4. La següent por va ser la de l'adéu, que de totes es la que n'he sortit més convençuda, i la que he treballat més. Amb l'adéu va marxar la por a estimar (doncs ja no esperava ni estimar massa, ni ser triada, ni estar a l'altura). 

5.Va venir com un huracà la por al sexe (tot i algunes experiències prèvies, sempre hi ha la por de la primera vegada, en què una mica es barregen totes les altres pors que he dit anteriorment, i que vaig decidir vèncer amb un fusell i un tir al cap, ràpid i de cop, i la vaig matar sense més, aprofitant una víctima que no pogués fer-me nèixer més pors que la del retrobament.

6. La por del retrobament era mútua, i la situació va ser senzilla, deixant un període llarg sense pors, en principi, ara es veurà que realment n'estava ple.

7. La por més maca: La por a estimar, en el punt tres explico ja el procés de pors, i el punt quatre, bé, és el condicionant complert de la por que tinc ara a estimar: Gràcies!

De la por d'estimar n'extrec la resta de pors que he dit, i s'hi ajunten totes en un cocktel brutal d'hormones, i pots de gelat acabats sencers en tardes d'espera.

I tot i ser la por més maca, n'hi ha una que ara mateix se m'està fent molt dolça i cruel a la vegada, la pitjor de les pitjors de les pitjors pors... La por a tornar a estimar, de començar de zero...

I no sé com fer-ho , estic més perduda que... En fi, miraré de treballar-ho, perquè crec que m'agrada fer comptes enrere, i després de moltes pors amagades, aquest cop les vull afrontar, perquè val la pena tornar del deu al zero, i un cop al zero caminar de nou.