Dels viatges diuen que sempre te n'endus alguna cosa, en realitat tens dues opcions, o te n'endús coses per a oblidar, o coses per a recordar. I sempre és la mateixa dinàmica.
D'aquest viatge me n'enduc un ídol, una demostració d'ideals en forma de póster, una butllofa al peu, i molts milions de sentiments i coses que m'han passat pel cap, converses en idiomes zero dominats i coneguts, llocs magnífics, somriures, art, imatges capturades sense càmera i amb càmera, graffitis, manuals de com destruir murs i crear presents, moments de superació del ridícul, moments de riure desenfrenadament com no feia tant...
El problema, no rau en què t'endus, sinó en com t'ho endus, com demostres on queda tot això?
Fins ara no sabia com fer-ho, en un dels viatges de l'estiu passat vaig descobrir una manera, una cosa petita, que cobrís les pèrdues i demostrés els guanys, un lloc on pugués posar totes les experiències de l'estiu passat, un collaret indi de color turquesa.
I aquest any, d'anades i vingudes, de tombar per tot arreu, de perdre'm molt i trobar-me encara més, com el demostro? Vaig pensar a Berlín. I ho vaig trobar, de fet no jo, qui m'acompanyava.
Un anell, un anell? Per al dit petit, sí. I ara, de quin color? Un color que em defineixi. Que conjunti amb el collaret, turquesa, no no. Aquest!
I el resultat és això, una pedra blanca, translúcida com de fum, però que amb depèn quines llums , la del sol, la lluna, la del tren, avió, a les fosques, treu tons verds, liles, blaus, grocs.... Una pedra canviant, com el vent, com tot aquest any que ha passat des de la última vegada en què vaig fer recompte, com una mica tot el tirabolt de tonteries, el garbuix de coses que m'han passat, i que segurament em seguiran passant i que l'any que ve tornaré a buscar reflectides en alguna cosa que em pugui endur sempre amb mi.
I sé que , com a mínim no tropessaré amb la mateixa pedra, cada any amb una diferent, millor o pitjor , però diferent. Suma y sigue!
No hay comentarios:
Publicar un comentario