Caure del no-res.

Has caigut del no-res, tu què t'has cregut?

Tens les coses clares, no com jo, tens clar qui ets, no com jo, què busques no com jo, quant hi apostes i per què.

A mi encara em queda molt, per aprendre i per entendre.

I per primer cop, crec que és una història que no he d'escriure mentre passi , per por a que se m'escapi, és una història que escriuré un cop hagi passat, per què res em tranquilitza més que saber que aquest cop no tinc presses, sí pors, però al costat d'algú que té la màgia de tranquilitzar-me , ja es veuran, ja les trobarem.

I una mica amb les meves pors, em deixo caure a les teves mans, no crec que puguis, però intenta abraçar-les, encara que sigui a la força, que sóc difícil d'atrapar, com l'aire.